aldarulllgbti@gmail.com
acciolila@gmail.com

Manifest

#ElsNostresCossosLaNostraDecisió

A MANRESA NO ENS DEIXEN: PEL COMPLIMENT DEL NOSTRE DRET AL TRÀNSIT I L’AVORTAMENT TRANSITAR ÉS UN DRET PERÒ MANRESA NO HO GARANTEIX

La Unitat de Trànsit ofereix atenció integral a la salut de les persones de gènere dissident i, des de la seva inauguració a l’any 2012, atén aproximadament a unes 3.000 persones.

Aquest servei es troba al CAP Numància de Barcelona i trenca amb la ineficaç atenció sanitària que tradicionalment reben les persones trans. És a dir, no contempla les identitats de gènere no normatives com un trastorn psiquiàtric que requereix d’un diagnòstic previ per accedir a tractaments hormonals. Tot i que la idea és expandir aquest servei per Catalunya, aquí, a Manresa, com a altres capitals de comarca, no s’està obrint una Unitat de Trànsit. No s’està obrint tot i haver-hi professionals formadis i preparadis per oferir aquests serveis. Això porta conseqüències a totes les persones de la Catalunya Central que volen accedir-hi. Per començar, l’única atenció des del punt de vista mèdic que hi ha a Manresa són les unitats i les empreses de psiquiatria i psicologia, com el CSAM. No és casualitat que, moltes vegades, les persones de gènere dissident siguin patologitzades, diagnosticades amb trastorns psiquiàtrics i, fins i tot, redirigides a l’Hospital Clínic de Barcelona, quan s’ha vist que el seu personal i mètodes no respecten la integritat ni els drets de les persones trans. Per exemple, no s’atén a noies trans que van amb pantalons o nois trans que van amb top.
Des del punt de vista legal, a Espanya, la disfòria de gènere encara es considera un trastorn mental i és requisit demostrar, si es pot, que en pateixes per tal de realitzar tràmits burocràtics.

El fet que no s’obri una Unitat de Trànsit aquí porta a la desinformació i la confusió. Moltes persones no saben on adreçar-se i poden arribar a anar pel seu compte a l’Hospital Clínic de Barcelona, sent aquest un hospital de referència per a la població.
És cert que, des del novembre de 2018, el SAI permet una major visibilització del col·lectiu i una font d’atenció i informació directa, però encara no és suficientment conegut, sobretot a pobles o viles. Des del SAI es redirigeix al servei de Trànsit de Barcelona, però això encara porta problemes; per exemple, hi ha qui no pot permetre’s viatjar a la capital periòdicament; poques persones disposen d’un vehicle propi i el transport públic és car.

A més, el fet que des de tota Catalunya redirigeixen les persones trans* a la Unitat de Trànsit de Barcelona (i més recentment a la de Lleida) porta a que les llistes d’espera s’allarguin i es saturin, causant altres conseqüències com que al servei de psicologia de la Unitat de Trànsit només es pugui accedir un màxim de deu vegades per persona. Les llistes d’espera per a les persones trans* són un tema recurrent ja que, per exemple, per accedir a tractaments quirúrgics per la seguretat social, es requereix d’una espera de mínim tres o quatre anys des de la seva demanda.

Des dels serveis sanitaris i institucions, com Althaia, l’ICS i la unitat de trànsit ja formada que hi ha al CAP Bages -que s’hauria d’haver inaugurat com a molt tard el passat setembre- no se’ns donen raons clares. Diuen que no hi ha recursos ni diners, o que no hi ha suport intern des del CAP Bages, però no deixen de ser llargues i excuses, inacceptables quan aquest servei és un dret de les persones de gènere dissident i no s’està garantint. És per això que ens neguem a què es quedi així, exigim que s’obri immediatament i s’acabin les excuses, reivindicant uns drets que s’han de complir.

L’AVORTAMENT: LLIURE I GRATUÏT? MANRESA NO HO GARANTEIX

Actualment, i gràcies a la lluita decidida i tenaç del moviment feminista, la legislació de l’Estat espanyol reconeix el dret a l’avortament durant les primeres catorze setmanes d’embaràs, sense que l’embarassada hagi d’al·legar cap raó per portar-lo a terme, però complint un període de reflexió de tres dies. Excepcionalment, es pot interrompre un embaràs més enllà d’aquest termini si hi ha complicacions mèdiques. Aquests són un drets que, tot i ser limitats, a Manresa no s’estan complint.

Els avortaments en centres mèdics es realitzen seguint dos procediments. Un d’ells és el farmacològic, que consisteix en l’administració de dos fàrmacs. El primer s’utilitza per interrompre l’embaràs i el segon per provocar l’expulsió. Aquest tractament, però, només es pot seguir dins de les primeres 10 setmanes de gestació. Les altres tècniques són quirúrgiques. N’hi ha diverses, però la més utilitzada és la d’aspiració uterina, que consisteix a introduir una cànula connectada a un aspirador que permet evacuar tot el contingut de l’úter.

Les persones que desitgen interrompre el seu embaràs i no han complert les 9 setmanes de gestació tenen dret a triar lliurement si prefereixen fer-ho amb un procediment farmacològic o quirúrgic. A partir de les 10, com ja s’ha dit, ha de ser necessàriament quirúrgic.

Althaia és l’hospital de referència de la Catalunya central, però no és possible avortar-hi. Els avortaments a Manresa són portats a terme per l’Institut Català de la Salut, però existeixen greus limitacions. Només és possible avortar farmacològicament i dins de les primeres 9 setmanes de gestació.

Els avortaments farmacològics entre les 9 i 10 setmanes són derivats per l’ICS al Consorci Sanitari de l’Anoia. Pel que fa als avortaments quirúrgics, sigui quina sigui la setmana en què es facin, són tots ells derivats a les següents clíniques (segons dades subministrades per l’Àrea Tècnica de la Gerència Territorial Catalunya Central de l’ICS): Clínica Dalmases; Emece, SA; Instituto Ginetec, SL; i IVE Centro Médico Aragón, totes elles clíniques privades.

Althaia afirma que els casos d’interrupció voluntària de l’embaràs per malformació fetal greu són derivats a l’Hospital Vall i Hebron de Barcelona. Tot i així, el diari Regió7 deixa constància, en un article de l’any 2009, que a Althaia sí que s’han arribat a practicar avortaments en casos excepcionals, en els quals es demostra que existeix un clar risc per la vida de la mare o malformacions severes del fetus. Això demostra que Althaia disposa de personal, infraestructura, formació i instrumental per realitzar avortaments. És més: si realitzen aquests avortaments de gran complexitat, també han d’estar preparats per fer aquells que tenen una complexitat molt menor.

En la mateixa notícia s’informa de que el motiu pel qual no s’ofereixen avortaments voluntaris és perquè el comitè d’ètica de la institució “ha invertit temps i especialització en altres àmbits”. Això deixa clar que es tracta d’un tema de manca de voluntat, sobretot tenint en compte que fa onze anys d’aquestes declaracions i s’entén que l’esmentat Comité ha tingut temps suficient com per evaluar si aquest és un tema prioritari o no, i de quina manera el volen encarar. En aquest sentit cal recordar que un metge pot fer objecció de consciència, però una institució no té aquest dret.
Les dones, bolleres i trans de Manresa ens trobem en una situació de vulneració dels nostres drets, ja que ens veiem obligades a traslladar-nos a altres indrets per poder avortar, el que ens obliga a fer un desplaçament innecessari, i ens allunya del nostre entorn i espais de seguretat. Això contrasta amb el fet que es practiquin avortaments en llocs de Catalunya amb menys població que Manresa.

El moviment feminista de Manresa no ens limitem a exigir el fet de poder dur a terme el nostre dret a l’avortament en el nostre hospital públic de referència. Denunciem, un cop més, que des de la reforma de la llei de l’avortament que va fer el Partit Popular es nega l’accés a l’avortament a aquelles persones d’entre 16 i 18 anys que no comptin amb el consentiment dels seus pares o tutors, quelcom que és necessari que canviï.

LA NOSTRA RESPOSTA: LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ POPULARS

Davant la situació de vulneració de drets en què ens trobem tant les persones que volem transitar com les que en algun moment podem necessitar recórrer a l’avortament, el moviment LGTBI, feminista i transfeminista de Manresa ho tenim clar: no deixarem de mobilitzar-nos fins que el dret al trànsit i a l’avortament es facin efectius.

Lluitarem incansablement per aconseguir que l’Estat ens garanteixi els drets que hem conquerit amb la nostra lluita i la de les generacions que ens han precedit. I ho farem a la nostra manera: assembleàriament, amb autoorganització popular, amb el suport de la societat civil i amb la força de la gent, ocupant els carrers i les places que habitem. I sense demanar permís.